Per recuperar una espècie vegetal maltractada alhora aconseguir un benefici econòmic de la venda de la seva fusta... el 2110!
Per saber més del boix, consultau l'
Herbari virtual de la UIB
El Boix, sempre present al Barranc
Al petit recull de fotografies podeu veure uns estris datats de 1000 anys abans de la nostra era. Una pinta i un vas de fusta amb una cullera usats en rituals funeraris a la Cova del Càrritx, a Menorca. Es va fer una exposició molt interessant dels rituals: "
Pentinar la mort" De fusta de boix,
Buxus balearica, una planta endèmica de la Mediterrània, s'han fet estris desde temps ben antic.
Pinta
Cova des Càrritx, sala 5, n. X5-VM-14.
Buxus cf. balearica (boix).
Longitud 7,9 cm.
1100 – 800 a.n.e.
Lull et alii 1999a, làm. 70.
Com a fusta amb propietats mecàniques, textura i color molt valorades pels artesans, el boix va ser usat al llarg de generacions, de manera sostenible, a les nostres illes. Segons citen els botànics Marès i Vigineix el 1880 al seu
Catalogue raisonné des plantes vasculaires des îles Baléares. Ed. París : G. Masson. [i]-xlvii + [1]-370 pp.
[vegeu facsimil], el 1850 hi havia boscos de boix amb arbres de tronc del gruix del cos d'un home.
Pocs anys després aquests boscos ancians desaparegueren per una tala excessiva i només romanen unes poques plantes de boix a localitats disperses. Al barranc sempre n'hi ha hagut, i encara en resten alguns exemplars a les zones més altes (les coves den Mena, el salt des cans, el camí de s'aladern... ) que ja foren citats pels botànics que ens visitaren a finals del segle XIX; un d'ells fou el menorquí Rodriguez Femenias, que ens descriu una deliciosa '
Excursió a Son Torrella'
Els boixos que queden presenten una taxa reproductiva molt baixa i a la UIB recentment s'ha llegit
una tesi que intenta esbrinar-ne el motiu. D'aquesta tesi, dirigida per Anna Travesset, se'n deriven un grapat d'articles cientifics que podeu consultar
aqui.
Volem reparar el dany fet pels nostres avantpassats i sembrar 1000 plantons de boix
Hem contactat amb la Conselleria de Medi Ambient, que ha preparat -al viver forestal de Menut- 500 estaquetes de boix a partir de material recollit amb l'oportuna autorització al Barranc, i al més d'agost es feran 500 plantes més d'estaca i una quantitat encara no determinada de llavor que recollirem al Barranc i altres indrets.
Les llavors recollides les entregarem al Jardí Botànic de Sóller, que s'ha oferit amablement a col·laborar en el projecte.
Aquestes plantes es podràn sembrar d'aqui a dos o tres anys, que és quan posarem en marxa un programa de sembra als llocs adequats, on els propietaris vulguin col·laborar.
La intenció és gestionar aquestes plantes com a recurs forestal de creixement lent per obtenir, a llarg termini, un producte -la fusta- que té una gran demanda que creixerà, i la seva oferta probablement anirà declinant.
La superficie coberta de vegetació de boix és compatible amb la conservació i la contemplació de les marjades, que son l'element diferenciador del Barranc de Biniaraix; a més de tenir un potencial de generar ingressos, una coberta arbustiva de boix:
- amorteix l'impacte de les precipitacions violentes i protegeix l'espai marjat.
- ajuda a la retenció de sol i aigua
- captura CO2
- per la seva talla reduïda, els arbusts no generen problemes mecanics sobre les marjades, com passa en el cas dels pins.
El manteniment és minim i tan sols cal podar periódicament els exemplars per afavorir un tronc principal dret i amb poques tares.
Una actuació amb càrrega simbólica.
Aquesta proposta és una aposta clara pel benefici de les generacions futures. Potser a algú no li havia quedat clar encara que els barranquers estam una mica 'tocats per la pedra' i que mantenim el llegat dels avantpassats perque ens agrada la tasca, i volem que les generacions futures en puguin gaudir.
Volem traspassar la barrera de la rendabilitat econòmica a curt termini, que és la causa de l'actual estat de degradació del Barranc.
Per això plantejam una explotació agroforestal amb una fita de rendabilitat final situada en el segle XXII, que produïrà beneficis ambientals durant 100 anys.
El boix fora de Mallorca
A la
tesi de Amparo Lázaro es mostra tot el rang de dispersió de
Buxus balearica, present al Marroc, a Turquia, Cerdenya i el sud de la Peninsula Ibèrica.
Al parc natural del Señorío de Bertiz hi ha un grup d'exemplars amb una edat documentada de més de 110 anys, que allà es desenvolupen vigorosament en un entorn protegit. Tenim un col·laborador a Navarra,
Gabriel Fuentes Nieto, que s'ha oferit a fer proves de germinació o a enviar-nos material d'aquells exemplars.
El boix comú.
El
Buxus sempervirens és frequent al Pirineu. A algunes zones de Navarra (Donamaria, Oitz...) és considerada una planta invassora del sotabosc de les fagedes, on la seva espessa cobertura dificulta la germinació de les llavors del faig. En les fagedes gestionades, el boix és eliminat, i en part aprofitat per la industria d'artesania de culleres i estris de cuina de catalunya.
Gabriel Fuentes ens informa que al municipi d'Oitz, Navarra, hi ha un topònim, Ezpeldegia, que significa literalment 'Boixeda'. Igualment a Navarra, al terme de Sunbilla, hi ha un paratge amb un establit que es diu Ezpelosin, que significa el mateix. Els topònims amb l'arrel ezpel (ezpela=boix) son freqüents al nord de Navarra.
