Neu al Barranc de Biniaraix

De moment ningú recorda una nevada tan gran al Barranc. En Gori Reynés, , que fa mes de 40 anys que puja si o si a Can Silles, no havia vist res igual. Hauriem de veure si algu va pujar alla dalt per la nevada del 1956...

De neu2012

La pedra seca de Cadaqués vista per Josep Pla.

Les parets seques de Cadaqués produeixen una fascinació estranya, una sorpresa creixent. Cadaqués és rodejat d'un paisatge absolutament artificial, d'un immens jardí de pedres. Els seus voltants són tan abruptes, que no crec que existeixi en aquesta península una simple hectàrea de terreny pla, nivellat i de bon passar. Tot és accidentat i convulsionat, els barrancs són profunds, sobtats els marges, els trencalls contundents.
Viatjant per Noruega, jo em preguntava: per què els noruecs viuen en aquest país tan vast, tan obscur, en aquest univers mineral desorbitat havent-hi en el món tant de sol sobre les terres de pa, havent-hi tants racons de delicadesa i d'amabilitat? A Cadaqués, com en moltes illes de la mar de Grècia, m'he fet sempre preguntes semblants. Cadaqués fa la impressió d'haver estat un mal negoci o almenys un negoci molt petit des de la seva fundació. Per què la gent de Cadaqués —em pregunto— ha volgut romandre enmig d'aquest cataclisme mineral tenint a quatre passos els plans de l'Empordà, el viver de peix del golf de Roses, les terres fèrtils de Castelló, l'Armentera i Sant Pere?
Això és precisament el que sorpren més de Cadaqués: la impressionant voluntat dels seus habitants de viure en aquest poble. Aquesta voluntat és inoblidable i té una grandesa heroica. No crec que es pugui veure a Catalunya —ni potser enlloc, que jo conegui almenys— un esforç més tenaç, més gros, més callat —i alhora més humil— d'un nucli humà per assegurar-se la permanència en un lloc determinat a través del temps. Per tal de viure ací, els cadaquesencs degueren crear un paisatge absolutament artificial, convertir una geologia informe, estèril, caòtica, en un jardí de pedra. La terra és pobríssima i escassa. Les muntanyes altes i abruptes. Calgué escalonar sobre els seus flancs sobtats petites plataformes, generalment irrisòries, on plantar, entre el pedruscall, sobre simples grapats de terra, de vegades portada de lluny, uns ceps, unes oliveres.
Aquestes plataformes són aguantades per parets seques admirablement construïdes. L'elevació d'aquests murs es confon amb la història més humil, més grisa del poble. Són milions i milions d'hores de treball, incomptables hores de treball obscur, milers i milers de quilòmetres de parets seques. Aquest espectable de tenacitat, aquesta voluntat de viure i perdurar sobre un lloc determinat, és quelcom tan potent, que aclapara l'esperit per la seva mateixa grandesa. És innecessari de fer observar, per altra part, que aquest sistema de murs de contenció de la terra hauria estat arrossegat per les pluges —donada la brusquedat de l'orografia— si no s’hagués dotat el paisatge d'un complicat sistema de desguassos en pedra i dels corresponents camins. En tota la nostra costa hi ha gran quantitat d'aquestes parets, però Cadaqués és l'essència mateixa de la civilització de les parets seques.
Cert: la geologia del país es presta admirablement per a fer aquests murs. És una geologia de pissarres de color de plom que dóna un tipus de lloses planes de fàcil maneig. Amb aquestes lloses, la gent construeix les cases, eleva els murs amb una precisió i perfecció —en superposarles— verament prodigiosa. La solidesa d'aquestes construccions és perfecta, a prova de pluges i de tramuntanes, de mestrals i d'equinoccis. El treball d'entrellat d'aquests murs forma una madeixa d'una traça tan infantil i alhora tan complexa i pacient que jo sospito que, per portarlo a cap, es necessita tenir l'esperit immers en una certa voluptuositat benedictina, acurada i lenta, sentir en el tacte i en tots els sentits la sensibilitat de les pedres i un gran amor a la vida solitària i ventejada dels barrancs i les penyes. En aquesta obra anònima, obscura, pacient, Cadaqués hi ha deixat els ossos dels segles.
Cent cinquanta, cent anys enrera, la major part d'aquestes plataformes eren plantades de vinya. Hi havia també, als indrets millors, algun olivar. Les vinyes foren destruïdes el segle passat per la fil•loxera. Des de llavors el cultiu de l'olivera ha augmentat considerablement, però no ocupa pas, ni de molt l'àrea que ocupava la vinya anteriorment. Les vinyes ja no ressuscitaran mai més. La civilització de les parets seques és un fet del passat, un fet superat i cada dia més incomprensible. Així, doncs, hi ha pels voltants de Cadaqués una gran extensió de parets abandonades, enormes cementiris de parets seques. Les petites terrasses, cobertes d'ortigues, de garrigues, de fonolls, desfetes per les aigües, posen així mateix, sobre l'orografia violenta, el seu subratllat d'esglaons que puja, sovint, del nivell del mar fins a les crestes de les penyes. Jo aconsellaria al lector que veiés el litoral de Cadaqués del mar estant o que fes el viatge de Cadaqués a Roses per terra, per la carretera de la costa, estúpidament abandonada avui. Podrà veure, llavors, que aquestes escales de parets s'alien sovint en els llocs més recòndits de la costa, en els més solitaris, en els més inhòspits. Produeix un estremiment pensar en els ésser humans que en el curs del segles passaren llurs vides esborrades —però potser més dignes que les nostres miserables vides— gratant el pedruscall, acaronant tendrament un cep, robant a la geologia un metre de terra.

Del llibre:
Cadaqués
Josep Pla, 1947
Ed. Juventud
Pgs 79-81 de la 5ª edición, de 2007

Temps d'excursions: al Barranc, el refugi de s'Alova.

Una opció recomanable per fer alguna cosa més que 'passar pel Barranc': viure'l.
Provau el refugi de s'Alova i contribuireu a la conservació d'aquest espai únic.

• Situació:Barranc de Biniaraix, a uns 45 minuts a peu de Sóller.
• Descripció: Finca d'uns 10.000 m2 distribuïts en bancals d'olivar al bell mig de l'entorn del barranc de Biniaraix. La finca és propietat de la Fundació Maria Ferret.
• Serveis: Refugi de muntanya distribuït en dos petits espais. Llar de foc.
• Zona d'acampada: als bancals assenyalats.
• Capacitat: 10 places al refugi. 50 places (en tendes, no incloses) a la zona d'acampada.
• Observacions: En ser un refugi de muntanya, no hi ha electricitat, ni matalassos, ni aigua corrent, ni lavabos. Hi ha una font al Barranc de Biniaraix a 5 minuts.
• Consulta la situació de la finca a Googlemaps.
• Consulta els Preus de les estades a la finca aquí.
• Consulta la disponibilitat de la finca fent una cerca per data.

Finals de Maig al Barranc: es temps de menjar cireres amb formatge!

Fa només cinquanta anys, a més d'oliveres, al Barranc hi havia molts de cirerers i noguers que donaven diversitat al paisatge i uns productes exquisits que els nostres majors recorden amb nostàlgia.
Encara queden uns pocs cirerers, notablement els den Gori de Can Silles, que donen un toc de color blanc a la vall quan floreixen al febrer.

A finals de Maig arriba l'esplet de cireres, que als barranquers ens agrada menjar a peu d'arbre, ben madures, amb pa amb oli i formatge.
Sembrar i cuidar cirerers de manera ecològica, sense cap tipus de químics, és una tasca d'anys.
Quan un cirerer és gran, en un bon any fa cireres a rompre, i l'esplet arriba en uns dies.
I aquí el problema del Barranc: com que no hi ha accès en cotxe, és força dificil comercialitzar el producte a la vall.
400 kilos de cireres als arbres allà dalt són mals de devallar per vendre! 
 
Se'ns acudeix que una bona idea és convidar-vos a tots a venir a menjar pa amb formatge i cireres.
(Dit d'una altra manera: Si la cirera no va a l'urbanita, que l'urbanita vagi a la cirera!)

Si pujau el darrer cap de setmana de Maig a Can Silles i comprau un parell de kilos de cireres den Gori per menjar-ne a la vora del torrent i un parell més per devallar i compartir a casa amb la familia i amics, ajudareu a donar un petit rendiment econòmic a l'hort i a conservar i potenciar el cultiu del cirerer al Barranc.
Nous temps... noves fòrmules!

El dia 29 i el 30 hi ha tósa al Barranc, i en Gori estarà ocupat amb les ovelles. Noltros mateixos podrem collir les cireres i deixar un donatiu per cada kilo que collim per ajudar al manteniment de la finca... ja veureu quin goig fa l'hort!

E

Ban de Batlia sobre foc a l'estiu

ÈPOCA DE PERILL D’INCENDIS FORESTALS

Atès el Decret 125/2007, de 5 d’octubre, de la Conselleria de Medi Ambient, pel qual es dicten normes sobre l’ús del foc i es regula l’exercici de determinades activitats susceptibles d’incrementar el risc d’incendi forestal, publicat al BOIB núm. 153 d’11 d’octubre de 2007, l’època de perill d’incendis forestals és el període comprès entre l’1 de maig i el 15 d’octubre, ambdós inclosos.

Per tot l’anterior,

DISPOSA:

Durant el període citat, la prohibició o limitació dels focs a les següents zones del Municipi de Sóller:

• ZONA FORESTAL: Prohibit fer foc.

• ZONA RÚSTICA, I HORTS I TARONGERS: Autoritzable, prèvia sol•licitud a la Direcció General de Biodiversitat de la Conselleria de Medi Ambient i Mobilitat (971176800).

• ZONA URBANA: Autoritzat, previ avís a la Policia Local de Sóller (971638441).

- Donar a Policia les dades personals i la localització exacte del lloc on es farà el foc.
- La crema es farà entre les 6 i les 10h, sempre en absència de vent.
- La vigilància del foc haurà de ser continua, abans de retirar-se s’ha d’estar segur que està completament apagat.
- En cas de propagació del foc, se li exigirà al peticionari total responsabilitat dels danys i perjudicis que ocasioni.
- L’autorització de la crema deixarà de tenir validesa en el moment en que pugui ocasionar perjudicis a terceres persones.

Sóller, 19 d’abril de 2010



El Batle,

Factor quatre al Barranc

Una de les teories més solvents de les que pretenen aconseguir la 'sostenibilitat' és una coneguda com a 'Factor 4'.
Consisteix en intentar duplicar el 'benestar' usant la meitat dels recursos. Fer el doble de kilòmetres amb la meitat de benzina (o el que és el mateix, quatre vegades més kilòmetres amb la mateixa benzina), fer mobles que durin setze vegades més encara que costin quatre vegades més que els magres mobles que es venen ara... (16/4=4).
Els que varen madurar aquesta teoría varen escriure un llibre ben interessant que recull multitud d'exemples de tecnologies Factor 4.

I voltros direu... i ara com voleu aplicar això al Barranc?
Bé... de moment li donam voltes al tema, però se'ns ha acudit fer un primer 4x1.

Fa uns mesos, amb una de les pluges i ventades d'aquest hivern, va caure a terra l'atzerolera de Can Catí, la més gran del Barranc i potser de Mallorca. Part de la seva fusta, de gran qualitat, serà aprofitada per a artesania del torn per un mestre artesà local però... ha estat una baixa que no volem deixar passar inadvertida. 

Per això hem decidit sembrar quatre atzeroleres al Barranc, provinents del programa 'fruiters d'un temps' impulsat per Slow food Mallorca.

Dues atzeroleres blanques i dues de vermelles han rebut la nevada, valentes, a les marjades de diferents socis dels 'Amics del Barranc': una a Can Paranyet, la finca den Miquel Capellà, una a Can Silles, den Gori Reinés i dues més a Can Garbulla, de n'Ada Pascual i en Toni Font.
Si les podem protegir de les cabres any rere any... menjarem atzeroles!

Incendi al Barranc

Un incendi fortuït, causat pel fort vent que la nit del 27 al 28 va calar foc a un coster de can Cameta, per damunt del Coll den Sé, va dur de capoll un grapat de barranquers i una nombrosa quadrilla de bombers que varen treballar de valent de nit i a mig matí estava controlat. Un grup nombrós es va quedar a la zona apagant els darrers focus, usant aigua de l'aljub que el propietari té a la zona, i que ha estat molt útil per controlar l'incendi.

Els treballs de recuperació de l'olivar, fets en un lloc de dificil accès, tenien autorització per la crema de restes de poda i complien tots els requisits administratius, però el fort vent va causar el foc. Una prova més de que hem d'anar amb MOLT de compte amb el foc en fer aquest tipus de feines.
Als videos, la partida dels darrers operaris de l'Ibanat, recollits pel nostre bon amic, en JM Giral, un expert pilot d'helicòpters. Els propietaris del Barranc agraïm a tots els participants de l'operatiu la seva professionalitat i entrega.